Els valors del Fet Casteller

Força, equilibri, valor i seny.

Em salten les llàgrimes!

Extracte de l’apunt de’n Josep Bargalló:

ELS VALORS DEL FET CASTELLER

Són, així, els valors intrínsecs del fet casteller allò que és patrimonial i universal, més enllà de la seva significació històrica. En uns temps convulsos, eclèctics i mutants com els d’avui mateix, els valors castellers poden ser una eina d’intervenció social valuosa -que és el que, de fet, han subratllat els propulsors del moviment casteller xilè. En primer lloc, els valors que podríem anomenar dicotòmics, és a dir, parelles de valors que, en principi, poden semblar contradictoris, però que prenen la seva força, precisament, pel fet de presentar-se conjuntament:

  • els castells són tant el resultat d’un treball cooperatiu com fruit d’un lideratge d’equip -és a dir, ni d’una jerarquia clàssica ni d’un assemblearisme sense direcció;

  • els castells són impossibles sense l’exercici constant de la solidaritat en la col·lectivitat, però també ho són sense la valoració de la tasca distintiva de cada individu -tothom hi té el seu lloc, que és diferent al dels altres, i els assoliments depenen de tots i cadascun dels seus components;

  • els castells només són factibles des de l’esforç de l’individu i des del seu altruisme;

  • els castells sorgeixen d’un concepte de la competitivitat que no va lligat a cap remuneració material dels que la fan possible;

  • els castells evolucionen en la cultura del gaudi de l’èxit i, a la vegada, en la de l’acceptació del fracàs, que és la que permet la seva superació;

  • una colla castellera és una organització definida i preestablerta oberta, a la vegada, a constants incorporacions -i, no només això, sinó que les necessita per mantenir-se com a tal.

Els castells tenen d’altres valors socialment contemporanis i positius pel que fa als participants actius:

  • són intergeneracionals i interclassistes;

  • no distingeixen els seus components per origen ni per qualificació professional;

  • necessiten participants d’ambdós gèneres.

De la mateixa manera, en tenen de fonamentals pel que fa a la seva realització col·lectiva:

  • són eina d’identitat d’un grup -un barri, una ciutat, una comarca, una regió, un país…- i d’identificació -és a dir, d’integració efectiva- de cada participant a aquest grup;

  • signifiquen una manera d’entendre l’oci deslligada de l’aïllament i la solitud de l’individu;

  • tenen la seva execució en l’espai públic i en l’àmbit de la festa;

  • demanen un compromís amb una aspiració col·lectiva;

  • i promouen una comunió basada en uns sentiments compartits.

És cert que alguns d’aquests valors els podem adjudicar a les entitats de caire social o de cooperació al desenvolupament, a la pràctica de l’esport d’equip o a activitats culturals col·lectives, però és fa difícil trobar-ne una altra que els agrupi tots a la vegada. I, encara més, que tingui un ampli seguiment com el que té a casa nostra pel que fa al nombre de participants actius.

AMUNT!