El Virolai – Escolania de Montserrat

Josep Rodoreda
Jacint Verdaguer

Rosa d’abril, Morena de la serra,
De Montserrat Estel,
Il·lumineu la catalana terra,
Guieu-nos cap al cel

Amb serra d’or els angelets serraren
Eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
Deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David
A vostres peus la lluna s’és posada
El sol sos raig us dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols l’Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims de Montserrat;
En terra I mar oïu a qui us implora,
Torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
Rageu del Cel al cor del meu país,
Dons i virtuts deixeu-li per florida;
Feu-ne, si us plau, el vostre paradís

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen,
Ditxós el cor que s’obre a vostra llum;
Rosa del Cel que els Serafins voltegen,
A ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
El fruit sagrat que vostre amor ens dóna,
És Jesucrist, el Redemptor del món

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí;
siguin per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.