Blog

  • Match Point: La Suerte (inicio)

    Match Point: La Suerte (inicio)

    La suerte consiste en estar preparado cuando llega la ocasión.

    Aquel que dijo más vale tener suerte que talento, conocía la esencia de la vida.

    La gente tiene miedo a reconocer que gran parte de la vida depende de la suerte.

    Asusta pensar cuántas cosas se escapan a nuestro control.

    En un partido hay momentos en que la pelota golpea el borde de la red, y durante una fracción de segundo puede seguir hacia delante, o caer hacia atrás.

    Con un poco de suerte sigue hacia delante y ganas. O no lo hace, y pierdes.

  • ▷ Els VALORS del Fet Casteller #1

    Força, equilibri, valor i seny.

    Em salten les llàgrimes!

    Teaser oficial de la pel·lícula «Enxaneta»
    els castells en 3D

    Extracte de l’apunt de’n Josep Bargalló:

    ELS VALORS DEL FET CASTELLER

    Són, així, els valors intrínsecs del fet casteller allò que és patrimonial i universal, més enllà de la seva significació històrica. En uns temps convulsos, eclèctics i mutants com els d’avui mateix, els valors castellers poden ser una eina d’intervenció social valuosa -que és el que, de fet, han subratllat els propulsors del moviment casteller xilè. En primer lloc, els valors que podríem anomenar dicotòmics, és a dir, parelles de valors que, en principi, poden semblar contradictoris, però que prenen la seva força, precisament, pel fet de presentar-se conjuntament:

    • els castells són tant el resultat d’un treball cooperatiu com fruit d’un lideratge d’equip -és a dir, ni d’una jerarquia clàssica ni d’un assemblearisme sense direcció;

    • els castells són impossibles sense l’exercici constant de la solidaritat en la col·lectivitat, però també ho són sense la valoració de la tasca distintiva de cada individu -tothom hi té el seu lloc, que és diferent al dels altres, i els assoliments depenen de tots i cadascun dels seus components;

    • els castells només són factibles des de l’esforç de l’individu i des del seu altruisme;

    • els castells sorgeixen d’un concepte de la competitivitat que no va lligat a cap remuneració material dels que la fan possible;

    • els castells evolucionen en la cultura del gaudi de l’èxit i, a la vegada, en la de l’acceptació del fracàs, que és la que permet la seva superació;

    • una colla castellera és una organització definida i preestablerta oberta, a la vegada, a constants incorporacions -i, no només això, sinó que les necessita per mantenir-se com a tal.

    Els castells tenen d’altres valors socialment contemporanis i positius pel que fa als participants actius:

    • són intergeneracionals i interclassistes;

    • no distingeixen els seus components per origen ni per qualificació professional;

    • necessiten participants d’ambdós gèneres.

    De la mateixa manera, en tenen de fonamentals pel que fa a la seva realització col·lectiva:

    • són eina d’identitat d’un grup -un barri, una ciutat, una comarca, una regió, un país…- i d’identificació -és a dir, d’integració efectiva- de cada participant a aquest grup;

    • signifiquen una manera d’entendre l’oci deslligada de l’aïllament i la solitud de l’individu;

    • tenen la seva execució en l’espai públic i en l’àmbit de la festa;

    • demanen un compromís amb una aspiració col·lectiva;

    • i promouen una comunió basada en uns sentiments compartits.

    És cert que alguns d’aquests valors els podem adjudicar a les entitats de caire social o de cooperació al desenvolupament, a la pràctica de l’esport d’equip o a activitats culturals col·lectives, però és fa difícil trobar-ne una altra que els agrupi tots a la vegada. I, encara més, que tingui un ampli seguiment com el que té a casa nostra pel que fa al nombre de participants actius.

    AMUNT!

  • ‘Món Boig’ de Mel, sintonia de Com va la Vida? – 2011 – Videoclip i Lletra

    ‘Món Boig’ de Mel, sintonia de Com va la Vida? – 2011 – Videoclip i Lletra

    MÓN BOIG – Mel – 2011

    Videoclip i Lletra de la cançó ‘Món Boig’ de Mel, sintonia del programa Com va la vida? en què Andreu Buenafuente analitza amb Eduard Punset les claus per afrontar els difícils temps que estem vivint.

    Tot al meu voltant són cares velles
    i llocs on elles
    es fan més velles
    un somriure va anar a la carrera
    per no anar enlloc
    per no anar enlloc

    Mel – Món boig

    I les llàgrimes omplen els seus gots
    sense expressió
    sense expressió
    amago el cap per ofegar el dolor
    demà tampoc
    demà tampoc

    (más…)