Etiqueta: BUHOS

  • Sopa De Cabra Mai Trobaràs (30 anys)

    Sopa De Cabra Mai Trobaràs (30 anys)

    Sopa De Cabra Mai Trobaràs (30 anys) ft. Buhos, Ginestà, The Tyets

    Nova versió amb videoclip del clàssic de Sopa de Cabra Mai trobaràs, del disc Ben endins, amb la col·laboració de Buhos, Ginestà i The Tyets amb la producció de Joan Borràs d’Oques Grasses.

    Sopa De Cabra – Mai Trobaràs (30 anys) ft. Buhos, Ginestà, The Tyets

    No estàs farta de esperar,
    sempre aguantant aquesta farola,
    amb pluja, neu, amb vent i fred,
    sempre amb la mateixa postura,
    jo ja en tinc prou d’aquest color,
    busca’t un geni que et comprengui,
    podríem dir que en aquests moments,
    no em funciona la conjuntura.

    Has tirat el temps per la finestra,
    i ara princesa on aniràs,
    mira’t els ulls, posa els peus a terra,
    pren el que tinguis al teu costat perquè,
    mai trobaràs el teu príncep blau
    mai trobaràs el teu príncep blau.

    Fes un creuer o un viatge llarg,
    medita un temps a la muntanya,
    que l’aire pur sempre va bé
    i clarifica les idees,
    jo ja no entenc el teu patiment,
    ja sé que ningú t’estima.
    Però que hi farem, si aquest govern
    no havia previst la teva crisi.

    Has tirat el temps per la finestra,
    i ara princesa on aniràs,
    mira’t els ulls, posa els peus a terra,
    pren el que tinguis al teu costat perquè,
    mai trobaràs el teu príncep blau
    mai trobaràs el teu príncep blau.

  • ▷ BUHOS Barcelona s’il·lumina 2016 Videoclip i lletra

    ▷ BUHOS Barcelona s’il·lumina 2016 Videoclip i lletra

    BUHOS Barcelona s’il·lumina

    VIDEOCLIP

    Buhos – Barcelona s’il·lumina (videoclip oficial)

    LLETRA

    Separats tiren la canya
    prop de la plaça d’Espanya,
    hipsters amb barba i ulleres
    s’han perdut per les cotxeres,
    apareixen quan és fosc
    els llauners ambulants
    i un camell fa l’agost
    a l’estació de Sants.

    Exbolingues reciclats
    disfressats de runners,
    periodistes cremats
    que viuen de fer banners,
    arribant a Ciutat Vella
    cantautors que ja no canten
    i a la porta de l’Ovella
    quatre guiris no s’aguanten.

    Aturats amb tres carreres,
    “enxufats” que només cobren,
    regalets per les “aceres”,
    jubilats que maniobren,
    policia a un carreró
    ara ha perdut el control
    amb un grup de percussió
    prop de la plaça del Sol.

    Perquè tombin els turistes
    la Rambla l’han tunejat,
    ja no queden artistes
    els músics han marxat,
    quatre “xinos” fent retrats,
    Canaletes ja s’allunya
    i no queden indignats
    a la plaça Catalunya

    Quan es fan foscos els dies
    i deixem de ser esclaus
    les tristors són alegries
    i obrim portes sense claus
    quan es mor la rutina
    en un racó de la ciutat
    Barcelona s’il·lumina
    quan et tinc al meu costat.

    La de la Setmana Tràgica,
    la que odia l’extraradi,
    la que viu una nit màgica
    un dimecres a l’estadi,
    la bonica, la insalubre
    la de l’ambient de l’Arena,
    la que un 12 d’octubre
    sent vergonya aliena.

    La dels clubs acollidors,
    la que adora les gavines
    i crema contenidors
    i destrossa les cabines,
    No hi ha cap respecte
    per la música en directe
    i no tenim projecte
    per donar-li vida.

    Quan es fan foscos els dies…

    Uns turistes alemanys
    al bressol del mestissatge
    amb barrets de mexicans
    van buscant algun massatge
    i al caòtic barri Gòtic
    uns nens amb monopatí
    van buscant algun narcòtic
    per arribar al dematí.

    BUHOS
    Barcelona s’il·lumina