Contenido
Taronja: moviment continu
Una pilota de bàsquet, un intermitent, un anunci d’un pis de lloguer, un semàfor en taronja o la sirena d’una ambulància. Tot això anuncia el mateix: un estat de transició, de canvi. El taronja és el color que analitza aquest capítol de «Colors en sèrie».
La paraula «taronja» es va crear a partir de la paraula francesa «orange», nom que s’ha mantingut en molts idiomes. El taronja, el color dels pèl-rojos, és un color en moviment constant, el color de la transició i els estats momentanis: la primera llum del dia és taronja, els intermitents, un semàfor en taronja, els cons que interrompen el trànsit, els peatges, les sirenes, les flames del foc, els condemnats del corredor de la mort vesteixen granotes taronja, i la tardor, transició de l’estiu a l’hivern, també és vesteix de tons taronja.
La taronja també és la millor medicina per combatre el «winterblues», desordre afectiu que porta a la depressió i a la tristesa en les èpoques de fred.
A l’Índia, el taronja és un dels colors sagrats i també és el color de la planta de la henna, del budisme i l’espiritualitat oriental. La pel·lícula «La taronja mecànica», de Stanley Kubrick, no parla del taronja; el títol té l’origen en una expressió anglesa que designa algú molt estrany.
Així mateix, l’expressió «taronja mecànica» també servia per designar la selecció holandesa liderada per Johan Cruyff. El taronja és el color nacional d’Holanda perquè l’emblema de la casa d’Orange és taronja, com també va ser taronja la revolució ucraïnesa que va aconseguir canviar el govern corrupte que dirigia el país.
En les revolucions estètiques del segle XX també hi predominava aquest color i, així, ara s’associa el taronja a l’estètica retro dels 60 i 70. Les empreses innovadores fan servir el taronja en el seu màrqueting, i els productes energètics vesteixen els seus envasos de taronja.
El menú monocolor d’Ada Parellada, del restaurant Semproniana, també es pinta de taronja amb carbassa, papaia, mandarines, salmó i taronges.
Colors en Sèrie
«Colors en sèrie» és una invitació a l’espectador a descobrir què s’amaga darrere d’un color. I fer-ho com no s’ha fet fins ara.
Es pot parlar de cinema, arquitectura, història, gastronomia o música. Es pot parlar de mobiliari urbà o de mobiliari domèstic. De llegendes antigues o contemporànies que s’han format sobre aquell color. Es pot entrevistar un invident que explica la seva percepció d’un determinat color sense haver-lo vist mai, un daltònic que confón el color vermell amb el verd, o un cinestèsic que s’imagina els sons de colors.
No hi ha mai normes ni seccions fixes. Cada capítol és un itinerari diferent depenent del que demani el color en si. També les bandes sonores i la veu en off tenen les característiques d’aquell color.
La veu del vermell és profunda i sensual. La del blanc és innocent i neta. La del marró és gruixuda i rovellada.
«Colors en sèrie» està realitzat, en bona part, per l’equip de programes com «Silenci?», «3r 3a» i «Afectes sonors». I vol ser un acostament contemporani en un nou llenguatge televisiu a un element indispensable de la nostra vida i la nostra cultura.
«Colors en sèrie» consta de deu capítols de 20 minuts de durada.
Cada capítol és un monogràfic sobre un color.
EQUIP
Direcció i presentació
Mai Balaguer
Òscar Lorca
Coordinació guió
Mònica Artigas
Guió
Mònica Artigas
Raül Tidor
Ramón Piqué
Dimas Rodríguez
Chema Argente
Producció
Natàlia Cucurella
Carles Rubio
Laura Cuadrado
Hanneke Van Spaandok
Muntatge
Oriol Borbonet
Operador de càmera
Òscar Lorca
Aux. Realització
Eva Ferré
Matilda Vidal de Llobatera
Postproducció d’Àudio
Joan Esquirol
Veus en off
Sergi Zamora (verd)
Albert Mieza (groc)
Cristina Mauri (blau)
Isabel Valls (blanc)
Txe Arana (vermell)
Jordi Royo (marró)
Miquel Roldán (taronja)
Muntatge musical
Aleix Sans
Disseny gràfic
Sira Viñolas
Documentalista
Cristina Borràs
Fotos crèdits
Francesc Fàbregas
Vestuari
Roser Rebull
Estudiant en pràctiques
Carla d’Arnaude
Producció executiva
Oriol Sala-Patau
Direcció executiva
Francesc Fàbregas
La col·laboració dels artistes
Xavi Figueras
Eva Armisén
Juanjo Saéz
Jotha
Arkham Studio
I Ada Parellada amb els Menús Monocolors
Agraïment Especial
Joan Simó
Deja una respuesta